comença el patiment...

bones a tots! ja hem pedalat quatre dies i hem fet 245 km.

comencem per la primera etapa: dissabte , Corumbá-passo do manga. 68 km.

primera etapa d´uns 15 km, per asfalt i despres creuem a l´esquerra i entrem a la pista que es pot fer bastant bé, al principi fa baixada però al km.26 hem de fer un port no massa important però com el pessebre de picamoixons a fontscaldes, i carregats amb 34 kg . el passem bé , anant bevent i menjant però els mosquits ens mengen i la calor és extrema uns 38 graus + humitat...

en giró comença a fer mal les cames però amb coratge continua l´etapa (quin remei).

el terreny és estrany, hi ha el camí i a banda i banda els camps tots anegats d´aigua amb molta vegetació. hem vist algunes aus peculiars de la zona, i esperem amb impaciència poder veure cocodrils i serps...

com que la calor és forta , arribem en una fazenda on ens donen aigua i seguidament em preparo per banyar-me en una espècie de riu-pantanós, i just abans l´home cridant em diu que hi han piranyes!!! automàticament em separo de l´aigua, l´arribo a tocar i està molt calenta.

Álbum sin título

seguim ,ens queden 27 km. i decidim continuar abans que quedar-nos en una fazenda i montar la tenda... sort que el camí planeja i podem anar fent, però no hem calculat bé l´aigua i amb bona fe un camioner ens en dóna de fresca. en total ens bevem 8 bidons cadascú durant l´etapa.

anem a una mitja de 13km\hora. i com que hem sortit tard , el sol ens atrapa de valent i quedemn torrats de cames i braços, sort de la crema extrema que portem...

al final concluim l´etapa quasi a les cinc de la tarda, arribem a l ´´unica pousada que hi ha i ens diu que no tenen allotjament, jo jo jo. demanem unes coles i descansem una mica, despres preguntem a la gent del poble i acordem preu a casa d´un home que hi havia al bar, al menys podrem dormir en un llit o ai`xò ens pensemsopem amb companyia del king of cowboy que és un personatge amo de dos ranxos de bous de la zona que no para de beure cervesa, en poorta una quinzena, i riem molta la nit no podem dormir perque és dissabte i la gent del poble engegen el radiocassette del cotxe i fan la festa al costat d´on voliem dormir, al final paren a les 2 del matí, i en permis dels mosquits cluquem l´ull una estonahref="">

aprofito per saludar al Biel , noi que ja estic embolicant allò que em vas demanarNuri A. ja saps que algun dia hi vindràs tu aquí.

Montserrat : xata, estic en temperatures com estàs tú, i tot molt bé, abraçada gran!

Cu-cut : noi, com rius ostia! espero que algun dia ho visquem junts això o algo semblant... saluda al cuni , la teva dona i els nens..

Xavi de Vielha: hola nen! m´alegra sentir que ja esteu tots a la vall i que en Pol ja branda, una abraçada ben forta i ànims que l´hivern ja s´acaba. Salut company i Gasssssss