martes, 19 de febrero de 2008

gruta del lago azul



dia plujós avui, però no és excusa per llogar una moto i fer els 32 km que ens separen de la gruta més bonica de tot sudamèrica (diuen...)
la veritat és que val la pena; caminada de 20 m. fins arribar a l´entrada de l´avenc, després baixar 300 esgraons mal fets de pedra i tota mullada, (és com fer la trialera del grau plovent...) arribem on comença l´espectacle, un llac a baix de tot amb un color fabulós; sembla que estigui iluminat,però és la mateixa natura que l´il.lumina.



com podeu veure la calitat no és massa bona, ja que hi entra molt poca llum i l´objectiu dee la camera quedava obert 5 segons.

també hem de comentar que la van descobrir l´any 1928 uns indis de la zona i fins l´any 1982 no ho van declarar patrimoni

de l´humanitat. hi entren 150 persones diaries i no es poden tocar les estalagtites ni estalagmites, per que segueixin el seu curs normal.

el que no entenem és la poca seguretat que tenen , ja que les escales estàn mal fetes i qualsevol persona pot ensepegar i caure 40 metres avall, per pelar-se... un home que venia en el nostre grup li ha anat just i te 75 anys!

Ahir ens vam oblidar de dir que al fer snorkel i donar-nos les ulleres per veure sota l´aigua i respirar amb el tub, els nostres nassos no hi cabien i ens entrava aigua continuament, tota l´estona vam estar treient bombolles per la careta i al final un mal a la punta del nas tremendo...

Salutacions al J. Mateus ; quina sorpresa noi! ja t´explicare les aventures, dóna records a E. insa

Montserrat: així m´agraden els comentaris espaiosos, tot bé nena, porto damunt la conxa que em vas portar del camino!!!

Jordi Pam. :ja he arreglat el picasa, coses del directe... això de tornar a la rutina no se si ho farem, potser ens quedem 2 mesos més, fins que faci calor a catalunya...

Saludos para Conchi y Lourdes: ya estoy al dia de la masculinidad del futuro churumbel!

Quim: com va per Rodonyà? a veure si respires i poses algun comentari, jodiooooo...

Biel : ok pel seguiment de ruta; saluda als palilleros del Vendrell de la meva part i que disfruteu molt a Vielha!

Marian : muchas gracias por el comentario, la orquesta sigue tocando...

bé companys, demà tornem a la realitat, ens esperen 190 km, fins a tocar amb la frontera amb Paraguay; allí decidirem si entrem o no , ja que hi ha molta separació entre pobles i no és massa factible segons ens han dit , el tema de seguretat...

estarem uns dies sense conectar-nos, no patiu que tot rutllarà; anem a preparar les bicis per demà i a descansar.salut a tots!!!

3 comentarios:

ausador dijo...

Recontrarecollons...pos ma costat la collonada esta, es que tinc el trastet fet pols i es penja mes que jo cuan era jove... ara no tant .....
Men alegro molt de com va tot ja que segueixo aixo del primer dia que va arrancar, pero OCO en los animalets que son grosos no volquesem...no volquesem...
Bueno bonicos avant va i ara ja omplirem mes aixo... si no torna a penjarse aixo...jejejejejejeje. Una abrasada.
Sr. Marti

Joan Rever dijo...

Hola nois! com estem?
David! vaig entrar al blogg el dilluns i fins ara no m'he posat al dia...realment stic al.lucinat amb la vostra odissea! joer nen quina enveja que em feu, no m'estranya que penseu en quedar-vos, això si que son vacances! i lo de més són histories, per cert David, et vas posar una manguera a dins del Neopre? jajaja. Ei Giró, no et conec però tio ets la óstia, vaya par de pájaros steu fets brokils!! bé nens, aneu amb molt de compte al Paraguai que potser no ès tant guai...i continueu amb el mateix esperit com fins ara.
Aquest diumenge vaig a skiar també amb Biel i els del Vendrell, us seguirem desde alla dalt!records de la Bea, salut i cames.

coordinador dijo...

No entenc que no et vagin bé les ulleres d'snorkel. En fí, un viatge que sembla menys monòton que el de xile...
fins aviat