CATARATES D´IGUAZU |
CATARATES QUE NO ES PODEN EXPLICAR EN LLETRES...
fa una hora que acabem d´arribar de veureles, des del cantó argentí, travessant el pas fronterer amb molta fluidesa...
hem coincidit amb una familia de francesos al mateix transport i hem passat el dia amb ells, intercamviant informació i rialles...
només us diem que mireu les fotos i gaudiu de l´enorme energia que transmeten (pensem).
el dia ha sortit una mica tapat, però l´hem aprofitat al màxim, demà diuen que potser millora , si és així , farem una cosa que encara no hem fet cap dels dos... ja veureu...
Us hem de dir que aquests dos dies, els hem passat viatjant amb bus. total son nomeés 670 km.
però per la mala combinació, per que hi havia companyes que no acceptaven les bicicletes i un accident hem tardat trenta hores entre esperes i tot. l´accident no ha estat al nostre bus sino a la carretera que uneix sao paulo , amb guaíra, on dos camions van xocar i es van incendiar. la demora va ser de 5 hores la ctra tallada i esclar , nosaltres vam passar la nit al terra de l´estacio, esperant el dixos bus... dormint damunt les cadires, al terra, a la gespa, esquivant mosquits i possibles lladregots... una odissea!
tenim un problema amb l´ordinador que no ens deixa posar més fotos, dmà ja ho arreglarem...
salut a tots i records especials als que heu posat comentaris!!!
8 comentarios:
Es realment impresionant!!!
Si teniu un ratet mejeu alguna coseta que esteu molt primets...una mullaeta de pericana....jo que se...
y tu Mariamontserrat portat be en los morenos de Santo Domingo que mels estresaras a tots!!!!!
Bueno, un petonet per tots ( per la Mariamontserrat tambe)
hola, nois!!! no em volia perdre la vostra arribada a Igauzú, sabia que caurieu de cul i com vosaltres dieu la sensació de tanta aigua no es pot explicar. Hi ha una dita que diu: Deu les va crear a Argentina, pero va anar al costat de Brasil per seures i contemplar-les, així que no us ho perdeu.
Fixeu-vos amb els arbres de la Selva, n´hi ha de mil especialitats, bé, ja ens ho explicareu.
Disfruteu de l'estancia i carregueu-vos força d'energia.
Ja tinc ganes de veure's!!!
xoxoxoxoxoxo. Nuria
per en Joan Ramon:
Hola nen!!!!!! quina enveja coxina que tinc!!!!! que guai una experiència com aquesta!!!!! veient això em sento com un moixonet engabiat!!! que bonics els salts d'aigua!!!! disfruta al màxim, segur que ho estàs fent!!! Un petonàs des de Reus!!!!
hola, aixó és fantàstic.
El tema festa va estar molt bé , però la superaventura d'ara és ja perfecte. I el fet de poder-ho seguir gairebé dia a dia també ha esta molt bé.
Me'n alegro que us vagi tant bé i que disfruteu tant. Les fotos són genials. Aprofiteu al màxim l'experiència i ja ens explicareu els "detallets".
Estem "moralment" amb vosaltres.
hola,
que tal, veo que muy bien.
esas fotos impresionantes!!!!!
fotos 100% Juan Ramon!!!estoy segura que te lo estas pasando muy bien y estas disfrutando de esta experiencia muchisimo, me alegro, y animo para lo que queda. besos Juan.
animo para los dos,a ver si solucionais el problemilla con el ordenador y podeis enseñarnos mas fotos.
muchos besos
ana
Això és magnífic! Impressionant!
Petonets per tots dos!
Bet
Oi David!
to vendo que está passando bem e que curte bastante esse passeio.
quando chego ao trabalho, sempre dou uma olhada no blog, pra ver como você está.
As fotos estão maravilhosas!
Um beijo em teu Amigo.
Fico contente, em saber que está desfrutando e aproveitando o máximo.saúde
muitos beijos!
Vi
Menos mal que em van dir que no hi habia aigua!!!! joder, que exagerats aquestos argentins...
M'arriba l'energia fins aquí,teniu rao, no hi han paraules per descriure-ho. Només cal mirar-vos els ulls i ja ho dieu tot. Esteu molt guapos.
Tinc ganes de veure's encara que estarem un mes i mig per abraçar-nos.Truc'm quan estiguis a casa.
Quina meravella de pasatge, amic i germà que tinc.
Gràcies per compartir les vostres experiències amb tots nosaltres. És un molt bon regal, sobretot pels qui estem lluny peró vos portem al cor.
Un petonàs, nens. Que acabeu de disfrutar-ho i ens veiem aviat.
Pit i amunt!!!
I, tu,Quimet, a era hora que respiressis, jajajajaja
Publicar un comentario